dimarts, 12 de març de 2013

Burrata

El formatge: La burrata és un formatge fresc italià, normalment de llet de vaca, però també se'n fa amb llet de búfala. És de la regió de Puglia (el taló de la bota, per entendre'ns). És, bàsicament, una bossa de mozzarella (formatge fresc de pasta filada) plena de trossets de mozzarella i crema de formatge fresc, tot passat per un bany de salmorra per salar-la lleugerament i fer que s'aguanti durant uns pocs dies. Per al seu transport i conservació també es posa lligada dins de bosses de plàstic individuals en un bany d'aigua lleugerament salada.

El seu origen data d'inicis del segle XX i es diu que la seva expansió entre els productors de mozzarela va ser ràpida perquè, a més de ser un producte molt més fi i de sabor impactant, els permetia aprofitar els trossets residuals de mozzarela.


En obrir la bossa el seu interior cremós s'escampa de manera deliciosa sobre qualsevol cosa que l'acompanyi. Té un gust lleugerament dolç i làctic, semblant a la nata. Es pot menjar damunt d'una llesca de pa torrat amb oli, damunt d'una amanida (el tomàquet és la seva parella perfecta) o bé sola, amb un bon raig d'oli d'oliva i, potser unes gotes de reducció balsàmica o unes anxoves.


Si no l'heu tastat mai, però sí coneixeu la mozzarella fresca, pugeu un esglaó i tasteu-la.
És un formatge molt delicat, que dura molt pocs dies; per això és complicat de trobar fora de llocs especialitzats. A Via Vàlia en rebem cada dimecres, per a ser venuda dins la mateixa setmana. Si voleu estar segurs de trobar-ne, el millor és passar el mateix dimecres a la tarda o dijous. A vegades tindreu sort i en trobareu un divendres o dissabte, d'altres ja s'haurà acabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada