dimecres, 10 d’abril de 2013

Morbier

El morbier és un formatge elaborat amb llet crua de vaca al Franc Comptat, a França, al departaments de Doubs i Jura. No es pot parlar de morbier sense parlar del comté, el seu cosí gran, amb qui té una relació molt estreta que en va marcar el seu origen ara fa uns 200 anys. El comté és un formatge de mida força gran, que es fa en peces que pesen uns 40 kg cadascuna. Per a fer-lo es necessitava la llet de diversos grangers que s'unien per portar-la a la lleteria del poble. Durant els durs hiverns de l'alt Doubs i el Jurà, però, els grangers no es podien desplaçar a les lleteries, i aleshores feien un formatge més petit i senzill només amb la llet de les seves pròpies vaques. El posaven en motlles per fer-ne peces d'uns 8 o 10 kg. Tot i així, per omplir un motlle havien de fer servir la llet de vàries munyides, perquè amb una no n'hi havia prou. Per això posaven el quall de la munyida del matí al motlle i al vespres hi posarien el de la munyida de la tarda. Per evitar que el quall es pogués fer malbé hi tiraven una capa de cendra de la llar de foc, que és la que dóna la característica ratlla central d'aquest formatge. Després el maduraven poc, un mes i mig aproximadament, i ja el podien consumir.

Amb els anys, la fama d'aquest formatge es va anar estenent i el seu format es va estandaritzar, així com se li va posar el nom del poble de Morbier (al peu dels Alps, tocant a la frontera amb Suïssa) quan fins a aquell moment cadascú li havia donat el nom que havia volgut, normalment el de la pròpia granja. Avui en dia la producció d'aquest formatge està molt estandaritzada i es fa ja a les mateixes cooperatives.

El morbier és un formatge amb un gust suau i delicat, força elàstic i molt vistós degut a la seva característica línia negra que el talla pel mig. Pot acompanyar qualsevol aperitiu o taula de formatges, se'n pot fer entrepans, pa amb tomàquet... i queda molt bo (com tots els seus parents de muntanya) gratinat al forn damunt de qualsevol plat. També és un formatge perfecte per a la raclette ja que, deixant de banda la línea de cendra, té moltes coses en comú amb el formatge específic de raclette. Aprofitem per recomanar-vos fer una de les últimes raclettes de temporada, ara que aviat arribarà la calor i potser aquestes coses ja no vénen tan de gust. Però no cal fer servir un sol formatge per a fer-la, afegiu-hi uns talls de morbier, de gruyere, d'appenzeller... i la fareu una raclette per recordar molt de temps. Garantit.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada