
El morbier és un formatge elaborat amb llet crua de vaca al Franc Comptat, a
França, al departaments de Doubs i Jura. No es pot parlar de morbier sense
parlar del comté, el seu cosí gran, amb qui té una relació molt estreta que en
va marcar el seu origen ara fa uns 200 anys. El comté és un formatge de mida
força gran, que es fa en peces que pesen uns 40 kg cadascuna. Per a fer-lo es
necessitava la llet de diversos grangers que s'unien per portar-la a la
lleteria del poble. Durant els durs hiverns de l'alt Doubs i el Jurà, però, els
grangers no es podien desplaçar a les lleteries, i aleshores feien un formatge
més petit i senzill només amb la llet de les seves pròpies vaques. El posaven
en motlles per fer-ne peces d'uns 8 o 10 kg. Tot i així, per omplir un motlle
havien de fer servir la llet de vàries munyides, perquè amb una no n'hi havia
prou. Per això posaven el quall de la munyida del matí al motlle i al vespres
hi posarien el de la munyida de la tarda. Per evitar que el quall es pogués fer
malbé hi tiraven una capa de cendra de la llar de foc, que és la que dóna la
característica ratlla central d'aquest formatge. Després el maduraven poc, un
mes i mig aproximadament, i ja el podien consumir.

Amb els anys, la fama d'aquest formatge es va anar estenent i el seu format
es va estandaritzar, així com se li va posar el nom del poble de Morbier (al
peu dels Alps, tocant a la frontera amb Suïssa) quan fins a aquell moment
cadascú li havia donat el nom que havia volgut, normalment el de la pròpia
granja. Avui en dia la producció d'aquest formatge està molt estandaritzada i
es fa ja a les mateixes cooperatives.
El morbier és un formatge amb un gust suau i delicat, força elàstic i molt
vistós degut a la seva característica línia negra que el talla pel mig. Pot
acompanyar qualsevol aperitiu o taula de formatges, se'n pot fer entrepans, pa
amb tomàquet... i queda

molt bo (com tots els seus parents de muntanya)
gratinat al forn damunt de qualsevol plat. També és un formatge perfecte per a
la raclette ja que, deixant de banda la línea de cendra, té moltes coses en
comú amb el formatge específic de raclette. Aprofitem per recomanar-vos fer una
de les últimes raclettes de temporada, ara que aviat arribarà la calor i potser
aquestes coses ja no vénen tan de gust. Però no cal fer servir un sol formatge
per a fer-la, afegiu-hi uns talls de morbier, de gruyere, d'appenzeller... i la
fareu una raclette per recordar molt de temps. Garantit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada