divendres, 6 de setembre de 2013

La Tartiflette


Tal i com prometíem en parlar de reblochon, aquí teniu la recepta de la tartiflette, plat modern, creat cap als anys vuitanta per promocionar el formatge:

Ingredients:
1 kg de patates
250g de beacon fumat
1 ceba
Mig got de nata
1 copa de vi blanc
1 reblochon
Sal, pebre

Pelem les patates i les bullim en aigua amb sal, fins que estan cuites. Les escorrem, deixem que es refredin i les tallem a llesques d’un mig centímetre d’ample. Per altra banda, tallem la ceba ben fina i la fregim amb una mica d’oli (o mantega, si volem que quedi un gust més làctic o afrancesat). Quan la ceba comenci a estar estovada, hi afegim el beacon tallat a tiretes i deixem que tot quedi lleugerament torrat i cruixent. Per un costat tenim les patates i per l’altre la ceba i beacon fregits. Agafem una safata de forn i hi posem una capa amb la meitat de les patates i una amb la meitat de la ceba i beacon, salpebrem lleugerament i afegim la segona meitat de patates i la segona meitat del fregit. Tornem a salpebrar i hi posem mig got de nata i de mitja a una copa de vi blanc.
Ara agafem un reblochon i el tallem pel mig, de manera horitzontal, de manera que quedin dues tapes de reblochon, i les posem de cap per avall damunt de tot de la safata. Ja ho tenim llest per a enfornar a uns 220-250 graus. Ho deixem fins que la part de dalt es comenci a torrar i quedi cruixent. Servir calent. Bon profit!

A casa sovint hi afegim un parell de variacions. La primera és afegir-hi bolets. Dels que sigui, tallats a trossets i fregits també fins a quedar un pèl torrats. La segona és, per tal que les patates quedin una mica més gustoses, saltejar-les breument amb la ceba i el beacon abans d’enfornar. I si resulta que hi ha una mica de greix d’ànec a la nevera, una cullerada de greix al fregit li dóna un tomb espectacular al plat. Un toc de greix d’ànec fa tornar molts plats de bons a deliciosos. Per si no ho teniu per la mà, quan compres un confit d’ànec, aquest sempre porta molt més greix del que podràs o voldràs fer servir. No el llencéssiu pas: de la mateixa manera que el llard (o més), el pots conservar durant molt de temps a la nevera, un cop sòlid dins una capsa de plàstic, per anar-lo gastant de mica en mica per substituir l’oli i donar sabor exquisit a, per exemple, una salsa bolonyesa per a macarrons, un rostit de pollastre, un arròs...

Ah, si no teniu reblochon, o no en trobeu... veniu a Via Vàlia! però si això us cau lluny, també ho podeu provar amb formatges alternatius, com el raclette, el morbier, el fontina italià o, més nostrats, l’urgèlia o el puigpedrós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada